La postmodernitat i el cànon en la literatura catalana: la visió de Jordi Marrugat.

Jordi Marrugat és un dels grans estudiosos literaris amb què compten avui dia les lletres catalanes. Amb una gran quantitat d’estudis sobre literatura catalana i no catalana a les seves esquenes, Marrugat té una visió molt clara del que és la postmodernitat i, a més, en una conferència a la Universitat de les Illes Balears oferí un punt de vista sobre les diferències, no sempre clares, entre postmodernitat i modernitat.

Exposa que la postmodernitat apareix més o menys, als anys ’60 del segle XX, i arriba fins a l’actualitat. Marrugat apunta dos motius fonamentals que han causat aquesta aparició: en primer lloc, augmenta la producció de la informació, els discursos, per tant, augmenten. A més, aquesta dispersió ocasiona la crisi dels relats. Dominen els jocs del llenguatge. En conseqüència, es produeix un canvi en la noció de l’espai i del temps. Amb la postmodernitat, les paraules deixen d’estar articulades, cada paraula adquireix un significat diferent. Segons Marrugat, hi ha un canvi en la percepció de la realitat. Cada discurs és percebut com una realitat que conviu, alhora, amb altres, simultàniament. En aquest sentit, l’estudiós català explica que la literatura catalana participa de l’època moderna i que s’hi està generant, doncs, una cultura moderna. Exposa que el realisme històric és el darrer moviment modern que havia tengut la literatura catalana i que ha entrat en crisi el pensament crític.

Aprofitant el discurs sobre aquesta “postmodernitat catalana”, Marrugat explica que és impossible construir un cànon català en l’època moderna, que s’ha d’anar construint poc a poc. En aquest cànon s’han d’afegir uns nous valors, com per exemple la qualitat, la representativitat, la influència històrica i la originalitat o “modernitat”. Alguns cànons catalans parteixen arran del valor del discurs històric, d’altres es construeixen a partir d’altres.